No passa res!

Ahir vaig tenir un conflicte intern.

Abans de sortir de casa vaig veure que per la televisió anunciaven que al vespre feien, per TV3, el programa 'sense embuts'. Potser per molts és una xorrada de programa, però a mi, m'agrada. Em distreu i m'assabento de pensaments de la gent que a vegades em fan reflexionar i, en aquesta època de la vida, les reflexions no són dolentes, entre altres coses, perquè ara tinc temps per fer-les i potser d'aquí a uns anys segurament no. Deixant això a part, el vull dir és que tenia pensat que al arribar a casa el miraria.

Arribo a la Universitat i l'Anna em diu que fan el partit de Champions del Barça i que el van a veure al bar... 'vaja'- vaig pensar entre mi- 'jo que volia veure aquell programa... però és que també vull estar una estona amb elles i veure el partit. Bueno, vaig al partit i ja està, és igual, ja veuré el programa de la setmana que ve'.

Sortim de classe i li dic a la Berta: 'ai Berta, avui no podré veure el programa'. I ella, tota convençuda, em diu: 'no passa res, el pots mirar a la pàgina web, a la carta!'.

Carai tu! Berta, t'ho haig de dir, em vas salvar aquell moment! Em vaig com calmar i vaig pensar que ja em conectaria i miriaria el programa, i a més a l'hora que vulgués.

Avui m'he connectat i he mirat el programa, però és que no només he mirat aquest sinó que també he mirat el que van fer de ventdelplà que tampoc vaig veure i he pogut repassar el dels matins de'n Cuní!!!

M'he fet la meva programació i això gràcies a qui? Doncs en primer lloc gràcies a aquestes noves formes de comunicació i en segon lloc, evidentment, gràcies a la Berta que va ser qui m'ho va dir.

Si sóc sincera, no pensava que això m'aportés tanta satisfecció, però en realitat si. No cal que sigui cada nit a casa a l'hora que fan els programes que m'agraden. Els puc veure quan vulgui i sense anuncis.

Ara sembla que acabi de descobrir el món, però no. Això ja fa temps que existeix, el que passa és que faltava una empenta, faltava provar-ho, cosa que no havia fet mai.

Grans avenços que mica en mica anirem utilitzant i coneguent entre tots. Que no pots veure una cosa avui... NO PASSA RES! ja la veuré demà i des del llit!

No som consumidors, ANS EL CONTRARI, som prossumidors

Generalment tenim la percepció que al entrar a internet i fer-nos usuaris d'alguns serveis que aquest sistema ofereix ens convertim en consumidors d'aquest i no ens adonem que en molts casos en som prossumidors.
Els prossumidors són persones que recullen el que altres pensen i ho reflexen a través de les seves pròpies experiències. Al interessar-se per la innovació, la proven i expliquen coses sobre les seves pròpies experiències. Aquest concepte va nèixer a 'La Tercera Ola', una biblia escrtia per Avlen Toffen. En aquesta obra es classifiquen els prossumidors en tres tipus:

- fornt d'atac: tenen poc repercussió i es molt difícil que afectin al pensament de tercers.
- adaptadors propers: defensen fortament el que saben. Són caçadors de tendències.
- connectadors socials: són els divulgadors de tendències.

Aquests prossumidors noramlemnt s'enriqueixen de tres fonts: Internet, fragmentació de mitjans i la globalització a nivell personal.

Comparats amb el conumidor comú, els prossumidors són més entesos en màrqueting i més demendants. Activament surten a buscar informacions i opinions i comparteixen els seus punts de vista i experiències amb altres.

Tot som prossumidors i tots hem d'intentar treure a la llum i posar en contacte experiències que puguin produir, ni que siguin petits canvis. Entre tots en enrriquirem i com diu el nostre capita enciam 'els petits canvis són poderosos'.

Facebook, la nova llotja del Bernabeu.

Ets usuari de Facebook?
Si respons que no estàs perdut! Girat i demana a la gent del teu voltant si n'és usuari? Segur que la majoria diuen que si.
Facebook és un espai web de xarxes socials. La gent comenta, pregunta, respon i explica coses seves i dels altres... Tothom es troba amb tothom i es poden fer quantitat de negocis i transaccions, és millor que la llotja del Bernaveu, segurament.

Comenten que allà és feien els majors negocis de l'Estat perquè és on es trobava en un espai més informal la gent important del pais. Si els hi facilitem un espai des del quals no s'hagin de moure de casa per interactuar amb els altres i ningú els vegi, no tenen més possibilitats de negoci?? Hi ha gent que no hi fa negocis de gran calibre, però hi fa altre tipus de negoci.
Jo en sóc membre i avui he rebut un mail d'un noi que no conec de res que està recolectant a gent que té per cognom 'Gironès'. Jo no m'hi he apuntat perquè tampoc sóc una fan del facebook, però estic convençuda que hi haurà molta gent que s'hi enganxarà. i ves a saber si no es crearà alguna societat d'això i se'n treurà algun benefici.... Potser m'hi hauria d'haver apuntat...
És increible com a través d'aquesta xarxa es pot posar en contacte tanta gent.
Facebook pot ser una bona eina per moltes empreses o líders polítics ja que pemetrà un contacte bastant proper amb els clients o seguidors d'aquestes empreses i líder polítics. És un mètode que pot ser molt últil per captar l'atenció d'aquesta gent i introduir-los cada vegada més en aquest món interactiu i virtual.
En un món tant competitiu, qualsevol mètode és bo per captar potencials clients i per fidelitzar-los i fer-los teus. Cal estar actualitzat i seguir el dia a dia, si no... sempre vas un pas enrrere i, us ho asseguro, és millor caminar al ritme de la competència o un pas per endavant, no cal ser el primer, però tampoc has de voler ser el tercer. Què tal el segon? que ho provin els altres i tu t'hi enganxes, sense anar tard però sense fer de conillet d'indies.

Si exprimim el cervell...

El mitjà Interent, a banda d' aportar informació, com en els seus inicis, és una font de negoci per moltes de les persones que exprimeixen una miqueta el seu cervell.

Alguns han trobat formes de facilitar serveis a la gent a canvi de que aquests els hi aportin una remuneració econòmica. Un exemple de persona que sap exprimir les idees és Craig Newmark. Aquest noi va fundar una xarxa d'anuncis classificats.

En la seva pàgina es dedicava a posar en contacte a dues persones per tal que es poguessin comprar i vendre diferents coses. La pàgina era ben simple, un seguit de paraules per tal que la gent clickes sobre el producte que l'hi interessava. D'això en va anomenar les craigslist.

En els seus inicis, i com es pot deduir, la remuneració econòmica per el fundador era inexistent, però evidentment, encara que es digui que no, el noi comptava amb tenir-la.

La forma de tenir la remuneració, per no fer-la evident la va demanar als seus usuaris, i el resultat va ser que aquest noi cobres un tant per cent per cada operació de cert valor econòmic.

Sembla ser que el noi no tenia intenció de cobrar als inics, però ja sabem com va el tema (tots som angels fins que ens tornem dimonis).

Us adjunto un link de la craiglist barcelona perquè pogueu veure com funciona i el poc estil que té la pàgina tot i com és d'afectiva. http://barcelona.es.craigslist.es/

El valor afegit d'aquest tipus de pàgines és els vincles que es capaç d'establir entre varies persones que no es coneixen entre si, i conseqüentment, el traspàs d'informació i de dades que es poden trasmetre a través de la xarxa.

Un tema a tenir en compte en comunicació interactiva.

Les primeres pàgines web venien de l'espai?

Ja coneixem la interactivitat i sabem que es aquesta relació entre la màquina i els homes, en la majoria dels casos.
Aquesta relació es pot establir de diverses maneres, però potser una de les més utilitzades és la consulta de les pàgines web, i l'informació que d'aquestes se'n pot extreure. Segurament, molts l'utilitzem cada dia però no ens remuntem als inicis d'aquesta i potser ni ens podem imaginar com va ser la primera pàgina web o potser, simplement no la recordem.
La primera pàgina web va ser creada al 1978 i portava per nom 'The Sourece', la curositat d'aquesta web era que només hi havia noticies i que valia 100€ la connexió i 10€ cada hora que hi estiguessis xaferdejant.
A partir d'aquesta les coses es van anar perfeccionant i finalment, al 1993, Microsoft va publicar la primera pàgina web, una web que sembla que vingués de l'espai i sino, observeu-la...

Què en penseu? Igualeta que les d'ara, eh??

Una petita presentació...

La primera entrada a un lloc sempre és de presentació, la gent et mira, t'observa i tu, volent o sense voler, amb els teus moviments i amb les teves actituds t'estàs presentant. Així doncs, que millor que començar l'entrada a aquest blog amb una petita definició del tema central que ocuparà els kilobytes d'idees que exposarem:

INTERACTIVITAT en el diccionari de la llengua catalana, la definició que trobem és; qualitat d'interactiu.

Aquesta definició ens deixa bastant curts, val més buscar que vol dir INTERACTIU;
- que és concebut a la manera d'un diàleg entre màquina i usuari (o una altra màquina).
- relatiu o pertanyent a la informàtica interactiva o a un procés interactiu.

Ara si que podem entendre una mica més el concepte, si pensem en la primera definició, diàleg entre màquina i usuari, ens adonarem que la majoria de diàlegs que tenim al dia a dia els tenim amb una màquina (ordinador, mòbil, televisió...). I que per tant, conèixer el concepte d'interactivitat no es quelcom que només hagin de conèixer els que treballen amb la informàtica o amb els mitjans de comunicació, sino que ho podem apendre tots. Per tant podem millorar-ne els coneixements amb aquest blog, a través del qual, inconscientment, també estem treballant aquesta interactivitat.