No passa res!

Ahir vaig tenir un conflicte intern.

Abans de sortir de casa vaig veure que per la televisió anunciaven que al vespre feien, per TV3, el programa 'sense embuts'. Potser per molts és una xorrada de programa, però a mi, m'agrada. Em distreu i m'assabento de pensaments de la gent que a vegades em fan reflexionar i, en aquesta època de la vida, les reflexions no són dolentes, entre altres coses, perquè ara tinc temps per fer-les i potser d'aquí a uns anys segurament no. Deixant això a part, el vull dir és que tenia pensat que al arribar a casa el miraria.

Arribo a la Universitat i l'Anna em diu que fan el partit de Champions del Barça i que el van a veure al bar... 'vaja'- vaig pensar entre mi- 'jo que volia veure aquell programa... però és que també vull estar una estona amb elles i veure el partit. Bueno, vaig al partit i ja està, és igual, ja veuré el programa de la setmana que ve'.

Sortim de classe i li dic a la Berta: 'ai Berta, avui no podré veure el programa'. I ella, tota convençuda, em diu: 'no passa res, el pots mirar a la pàgina web, a la carta!'.

Carai tu! Berta, t'ho haig de dir, em vas salvar aquell moment! Em vaig com calmar i vaig pensar que ja em conectaria i miriaria el programa, i a més a l'hora que vulgués.

Avui m'he connectat i he mirat el programa, però és que no només he mirat aquest sinó que també he mirat el que van fer de ventdelplà que tampoc vaig veure i he pogut repassar el dels matins de'n Cuní!!!

M'he fet la meva programació i això gràcies a qui? Doncs en primer lloc gràcies a aquestes noves formes de comunicació i en segon lloc, evidentment, gràcies a la Berta que va ser qui m'ho va dir.

Si sóc sincera, no pensava que això m'aportés tanta satisfecció, però en realitat si. No cal que sigui cada nit a casa a l'hora que fan els programes que m'agraden. Els puc veure quan vulgui i sense anuncis.

Ara sembla que acabi de descobrir el món, però no. Això ja fa temps que existeix, el que passa és que faltava una empenta, faltava provar-ho, cosa que no havia fet mai.

Grans avenços que mica en mica anirem utilitzant i coneguent entre tots. Que no pots veure una cosa avui... NO PASSA RES! ja la veuré demà i des del llit!