El final d'una temàtica de post que no sé si seguirà

Ja arribem al final... al final d'una etapa de tres mesos en la qual he postejat, com a mínim dues vegades per setmana, sobre temes que tractavem a classe. Sobretot temes d'interactivitat.
Ara ja toca l'últim post amb aquesta temàtica, perquè si segueixo amb el blog obert, dubto que ho faci parlant d'això, segurament paralré d'altres temes, potser més personales, potser més... no sé, més diferents.
En la última classe vam parlar d'usabilitat i, per tant, tocaria parlar en aquest post del tema però és que si ens dediquem a posar la paraula usabilitat a la web, de seguida trobarem la definició i per tant potser seria una mica repetir-nos explicar el que és, el que es pot fer perquè una pàgina sigui usable o no ho sigui o posar algun exemple de pàgines no usables.
Així és que em dedicaré a fer altres coses;
En primer lloc a felcitar en Ganyet que ja ens han explicat que ha sigut pare, de fet, hem vist les fotografies del fill i tot. Una monada, Josep Maria! (diuen que moltes vegades els nens s'assemblen als pares però en aquest cas... ;))
I en segon lloc a posar fi a aquest blog, despedint-me dels professors de l'assignatura, de la gent, que ni que sigui alguna vegada, l'han llegit i... a despedir-me de l'edifici Rambles, que encara que no lligui amb el que estic dient, des d'allà vaig postejar més d'ua vegada i em deixa algun record bonic.
Moltes gràcies.

Atrapalo.com

Fa ja un temps que sembla que la interactivitat amb els usuaris, sigui a través del mitjà que sigui, és un estat fundamental de la publicitat.
Molts anunciants i agències de publicitat busquen dia rere dia noves formes innovadores per a generar aquesta interactivitat.
Està clar que perquè els usuaris interactuin se'ls hi han d'oferir aventatges especials o situacions divertides per tal que aquests s'enganxin.
El mitjà televisió, sembla que manca d'aquesta interactivitat però no per això l'hem de deixar de banda ja que aquesta moltes vegades ens pot servir de plataforma per fer que l'usuari entri a la xarxa i interactui amb la marca o producte, creant així un contacte directe i aconseguint que s'hi senti reconegut o si menys no que en tingui alguna percepció.
Un bon exemple d'utilització de la televisió com a plataforma per fer que els usuaris vagin a la xarxa és el de la companyia atrapalo.com, una campanya que va ser galardonada al Festival el Sol de Sant sebastian.

Davant la crisi, canvis.

Tots som conscients de que la crisi ens segueix i que l'any que ve serà pitjor que aquest, segons els experts del país.

Avui estava llegint la Vanguardia i hi he vist una notícia que m'ha fet parar: 'la prensa gratuita apuesta por internet para superar la crisis'. La veritat és que amb aquests diaris jo no hi havia pensat.

La notícia explicava que aquests tipus de mitjans es financien, com sabem, gràcies a la publicitat i el fet que no hi hagi diners ha fet que moltes empreses retellessin pressupost per la via fàcil, la de la publicitat. Així doncs, aquests diaris han de buscar altres formes de finançament o fins i tot altres formes de negoci i de seguir essent llegits. La via fàcil: Internet.

Aquests dies es celebrarà un congrès on varies persones del sector es posaran en contacte per estudiar noves formes i sembla ser que la plataforma internet tindrà bastant a dir.

Les portes que obre internet són moltes i els costos que comporta són mínims i més mínims serien si les empreses de telefonia no cobressin per l'Internet i la gent es pogués connectar sense haver de pagar, com passa al meu poble. Per què no a la connexió gratuita d'internet? Potser entre tots hauriem d'ajudar als de Google a aquesta lluita, a ells els hi interessa, però a nosaltres també. Si la connexió fos gratuita més gent tindria accés, més contingut es generaria i més sabriem tots plegats, potser fins al punt de poder entre tots parar la crisi... (o potser això tansols ha estat una paranoia meva!)

No és tan fàcil guanyar diners...

Ai, que dura la vida dels estudiants... avui em trobo aquí, davant del blog i pensant que no sé que escriure, que se'm acaben les idees sempre paralant del mateix tema. No seria més fàcil parlar de coses varies? En fi, és el que toca, però el més frustrant és que mentre estic fent això no puc estar treballant i si no estic treballant no tinc ingressos i si no tinc ingressos no podré sortir i si no puc sortir em convertiré en una persona antisocial...aaagggh! prou! prou! prou!

ara em dedicaré a buscar formes de guanyar diners per internet, segur que m'ho posaran ben fàcil.

Faig la prova i al posar al buscador del google 'ganar dinero internet', em surt mé d'una pàgina web que m'ho posa més que fàcil. A canvi de contestar unes enquestes periòdicament m'envien punts que els puc bescanviar per premis. Vaja, això no són diners, però com a mínim tinc alguna cosa.

Altres m'ofereixen participar en sortejos o fins i tot fer apostes.

I tot això... no penseu pas que ho ofereixin a canvi de res, eh! Perquè la vida no és tan simple. A canvi em demanen a cada moment les meves dades. Molts poden pensar que no passa res perquè les tinguin, els hi dono un correu on hi envii tot l'spam i ja està. Però vaya rollo, tu... tenir un correu només per això. Perquè no ens diuen les coses clares? Per què ho pinten tan fàcil això de guanyar calers si en realitat no ho és? Crec que a partir d'aquí ens podem començar a plantejar l'ètica d'algunes d'aquestes pàgines web...

E-màrqueting

Cada dia més les grans empreses, i les no tant grans, utilitzen el correu electrònic i altres eines de la xarxa per a enviar informacions als seus usuaris. Aquesta forma de treballa amb la comunicació i persuadir als nostres consumidors s'anomena E- màrqueting, a simple vista podem pensar que es tan senzill com agafar, posar-nos a la xarxa i crear continguts, però, l' E-màrqueting no és perquè si, i hi ha unes pautes que s'haurien de seguir. A continuació en detallo algunes regles que planteja META GROUP en l'article 'Spam ineffective, but it's here to stay':

-Evitar Spam

-Gestionar els mails rebutjats

-Segmentar les llistes de bases de dades

-Respondre ràpidament les peticions dels usuaris

-Enviar sempre comunicacions valuoses

-No amagar a les perones, cal que sempre hi hagi un lloc on ens puguin trobar físicament o via telefònica

-Capturar altres dades que ens puguin facilitar els pròpis usuaris

-Explotar les comunicacions rutinaries

-Estudiar la base de clients

-Coordinar les campanyes

-Permetre que el client decideixi quins missatges vol rebre i quins no

-Respectar la privacitat de dades

-Explotar el tracte humà

-Premiar els millor comportaments

-Reconèixer els errors

Les tècniques de comunicació semblen simples, però cal tenir-les clares i no oblidar-se de res, sinó el que podria ser una comunicació es convertirà en un fracàs pitjor que si no comuniquèssim.

Hi ha coses que molesten

L'altre dia a classe vam veure una pàgina que feia perodia amb un noi que maltractava, de diverses formes, als banners de qualsevol tipus de publicitat.
Això que en un primer moment fa certa gràcia, hauria de començar a preocupar a la gent del sector de la publicitat digital. La interactivitat amb aquest home (castigador de banners) porta a una pàgina que explica quin tipus de publicitat s'adeqüa a cada un dels targets. Així doncs, podem pensar que, si dirigim el nostre banner al públic que ens interessa, realment aquest el rebrà, el mirarà i tindrà cert impacte sobre ell. Però no sé perquè, tinc la impressió que això no és així. I dic això perquè ni els pròpis estudiants de publicitat podem aguantar la gran quantitat de banners que apareixen en les pàgines d'internet i molt menys els intrussius i per mostra, l'altre dia.
Estavem cercant informació a la xarxa i vam obrir diverses pàgines de diàris virtuals, en cada una d'elles apareixia publicitat intrussiva tansols obrir la pàgina. Quan la vam haver d'obrir per segona vegada ja estavem totes histeritzades! És normal que la gent del pròpi sector s'estressis amb aquest tipus de publicita? No molesta massa? És eficaç o pel contrari crea rebuig cap a l'usuari? Hi ha altres maneres de fer publicitat molt més sutil que potser seria més eficaç. No són més eficaços els banners que estan allà quiets i que si vols els clickes i sinó no? Almenys no et molesten i no els hi agafes mania, no?

Màrqueting viral

Cada dia apreixen innovacions al món. Algunes les coneixem a l'instant, altres les aprenem al cap d'un temps.
El màrqueting viral va ser una gran innovació, un gran sistema per arribar als consumidors sense que aquests es sentissin pressionats per la publicitat. Els casos més coneguts els trobem amb exemples com Amo a Laura o el escón de Zapatero. Però no cal oblidar que aquestes no són les úniques formes de màrqueting viral. Els correus en cadena que rebem o els finals de mail quan els enviem per hotmail, per exemple, també són considerats màrquting viral.
Com el seu nom indica, són com un virus que apareixen sense que tu els busquis.
Produir aquests virals no és màgia d'un dia o inspiració divina sinó que cal seguir un procès acurat per tal d'aconseguir un èxit i no arribar al fracàs.
D'aquesta manera podem definir que els passos a tenir en compte a l'hora de crear un viral han de ser:

-Definir les metes.
-Implementar beneficis segons les mets.
-Estipular el millor canal.
-Determinar el missatge per la campanya.
-Activar sistemes de control.
- I controlar!

És molt important controlar l'impacte que té allò qe estem transmeten i saber si va per bon camí o és millor que ho abortem.

Un exemple de màrqueting viral, potenciant un producte cinematogràfic és el curt 'Lo que tu quieras oir' de Guillermo Zapata, un autor que va penjar el curt a la xarxa perquè tinguès ressò hi ha axonseguit més de 20.000 visites només a youtube, a part de les que va aconseguir a travès d'altres enllaços.
A veure si ara que ja té suport s'anima a presentar-lo a algún festival.

Per distreure's una estona...

Tenir estones lliures provoca distreure's amb coses que no toquen. Avui, he tingut una gran estona lliure i, evidentment he tingut temps per navegar per internet i perdre-hi el temps. A vegades Internet és bo perquè aporta informacions i ajuda a conèixer coses que poden ser útils per la vida o per la relació amb un mateix o amb els altres però a vegades no tant.
Com us deia, he navegat per la xarxa i he topat amb una pàgina molt original: escrius el que vols i ella ho llegeix.
El que pot semblar una tonteria, és una aplicació molt útil per ajudar a totes aquelles persones que els hi fa mandra llegir una notícia de qualsevol portal d'informació d'internet.
No dic gaire res més. Us deixo la pàgina perquè us entretingueu una miqueta...
http://www.research.att.com/~ttsweb/tts/demo.php

fat finger, no! FAST-FINGER, SI!

Fa un temps vaig conèixer una teoria, la del 'Fat finger'. Aquesta consisteix en que les persones, davant d'un teclat, a vegades s'equivoquen i cliken una lletra per altre produint així, un error tipogràfic. D'aquests errors, que podem pensar que no tenen importància, hi ha gent que en fa negoci. És ben bé que la gent té temps per pensar, eh!

Hi ha gent que es dedica a trobar aquests errors i aprofiten les gangues que hi ha en pàgines com eBay, per exemple, en la qual hi ha venedors que escriuen erròniament els productes que venen i, conseqüentment, si nosaltres fem el mateix error podem trobar verdaderes gangues perquè la puja d'aquest producte serà mínima, hi haurà poca gnet que l'haurà trobat.

A part d'això, els anuncis per click produeixen un efecte contràri. Hi ha gent que compra paraules amb error tipogràfic per tal que el preu per clik sigui més barat i així, si la gent clika malament, també surten i paguen menys.

Aquest teoria és bona i aporta negoci, però avui estic revel. Jo li canviaria el nom. Perquè el problema no és que la gent tingui el dit gros, sinó que el que passa és que els dits els hi van més ràpid del compte, per tant la teoria hauria de ser "FAST FINGER". A partir d'ara ja en podeu dir així. Us poso alguns exemples de paraules erronies, per si voleu anar al eBay o si heu de fer un anunci per click, ok? sort!

conección-conexión

desinfectant - disinfectant
dos víruses - dos virus
erutar - eructar
escojer - escoger
estracto - extracto
excisión - escisión
halofílico - halófilo
halucinación - alucinación
hubieron - hubo
interperie - intemperie
masage - masaje
Molusco - molusco
por centaje - porcentaje
porciento - por ciento
sucrosa - sacarosa
Suroeste - suroeste
termofílico- termófilo
toráxico - torácico
tosferina - tos ferina
four bacteriae - four bacteria
january - January
leucocyte - leukocyte
per cent - percent
puertorrican - Puerto Rican
two mediae - two media
two virus - two viruses

"Expectación", una obra per Google Earth

La pluja ha retressat l'obra, però al final s'ha creat.

Un artista cubà ha fet una cara d'Obama a la platja del Fòrum.

En un primer moment podem pensar que quina feinada haver de fer això i que quina capacitat que s'ha de tenir. És com aquell que anava al programa d' Art Attack i feia dibuixos grans amb diversos materials i llavors vistos des de dalt impressionaven.

En aquest cas, però, l'obra va més enllà. No només perquè es tracta de la cara del líder polític amb alt ressò públic, sinó per el lloc on s'ha fet i per la intenció que pot tenir. La impressionant cara, que s'ha dibuixat a la platja del Fòrum aprofitant els diferents colors de la sorra i que ocupa una hectàrea, pot ser un gran impacte per la gent que viatgi pel Google Earth.

Està clar que la imatge vista des de l'aire és molt més impactant que no si la veiem d'arran de terra. Així doncs, aquesta aplicació de Google podrà treure suc de l'obra si algun dels seus satèlits passa per damunt i en captura la imatge. És una ajuda publicitària gratuita per el candidat.

A més d'aquesta són moltes altres les imatges que es poden veure del Google Earth i també són moltes les empreses que aprofiten per posar-hi fotografies de les seves empreses per tal que la gent que estigui fent viatges virtuals els vegi i si algun dia fan el viatge en real sàpiguen que existeixen i que hi poden anar.

Es tracta d'un tipus de publicitat molt viable i que no dona la sensació a l'usuari de que l'estem atabalant i condicionant. És ell que tria el que mira i és ell que tria on va només movent un cursor.

No passa res!

Ahir vaig tenir un conflicte intern.

Abans de sortir de casa vaig veure que per la televisió anunciaven que al vespre feien, per TV3, el programa 'sense embuts'. Potser per molts és una xorrada de programa, però a mi, m'agrada. Em distreu i m'assabento de pensaments de la gent que a vegades em fan reflexionar i, en aquesta època de la vida, les reflexions no són dolentes, entre altres coses, perquè ara tinc temps per fer-les i potser d'aquí a uns anys segurament no. Deixant això a part, el vull dir és que tenia pensat que al arribar a casa el miraria.

Arribo a la Universitat i l'Anna em diu que fan el partit de Champions del Barça i que el van a veure al bar... 'vaja'- vaig pensar entre mi- 'jo que volia veure aquell programa... però és que també vull estar una estona amb elles i veure el partit. Bueno, vaig al partit i ja està, és igual, ja veuré el programa de la setmana que ve'.

Sortim de classe i li dic a la Berta: 'ai Berta, avui no podré veure el programa'. I ella, tota convençuda, em diu: 'no passa res, el pots mirar a la pàgina web, a la carta!'.

Carai tu! Berta, t'ho haig de dir, em vas salvar aquell moment! Em vaig com calmar i vaig pensar que ja em conectaria i miriaria el programa, i a més a l'hora que vulgués.

Avui m'he connectat i he mirat el programa, però és que no només he mirat aquest sinó que també he mirat el que van fer de ventdelplà que tampoc vaig veure i he pogut repassar el dels matins de'n Cuní!!!

M'he fet la meva programació i això gràcies a qui? Doncs en primer lloc gràcies a aquestes noves formes de comunicació i en segon lloc, evidentment, gràcies a la Berta que va ser qui m'ho va dir.

Si sóc sincera, no pensava que això m'aportés tanta satisfecció, però en realitat si. No cal que sigui cada nit a casa a l'hora que fan els programes que m'agraden. Els puc veure quan vulgui i sense anuncis.

Ara sembla que acabi de descobrir el món, però no. Això ja fa temps que existeix, el que passa és que faltava una empenta, faltava provar-ho, cosa que no havia fet mai.

Grans avenços que mica en mica anirem utilitzant i coneguent entre tots. Que no pots veure una cosa avui... NO PASSA RES! ja la veuré demà i des del llit!

No som consumidors, ANS EL CONTRARI, som prossumidors

Generalment tenim la percepció que al entrar a internet i fer-nos usuaris d'alguns serveis que aquest sistema ofereix ens convertim en consumidors d'aquest i no ens adonem que en molts casos en som prossumidors.
Els prossumidors són persones que recullen el que altres pensen i ho reflexen a través de les seves pròpies experiències. Al interessar-se per la innovació, la proven i expliquen coses sobre les seves pròpies experiències. Aquest concepte va nèixer a 'La Tercera Ola', una biblia escrtia per Avlen Toffen. En aquesta obra es classifiquen els prossumidors en tres tipus:

- fornt d'atac: tenen poc repercussió i es molt difícil que afectin al pensament de tercers.
- adaptadors propers: defensen fortament el que saben. Són caçadors de tendències.
- connectadors socials: són els divulgadors de tendències.

Aquests prossumidors noramlemnt s'enriqueixen de tres fonts: Internet, fragmentació de mitjans i la globalització a nivell personal.

Comparats amb el conumidor comú, els prossumidors són més entesos en màrqueting i més demendants. Activament surten a buscar informacions i opinions i comparteixen els seus punts de vista i experiències amb altres.

Tot som prossumidors i tots hem d'intentar treure a la llum i posar en contacte experiències que puguin produir, ni que siguin petits canvis. Entre tots en enrriquirem i com diu el nostre capita enciam 'els petits canvis són poderosos'.

Facebook, la nova llotja del Bernabeu.

Ets usuari de Facebook?
Si respons que no estàs perdut! Girat i demana a la gent del teu voltant si n'és usuari? Segur que la majoria diuen que si.
Facebook és un espai web de xarxes socials. La gent comenta, pregunta, respon i explica coses seves i dels altres... Tothom es troba amb tothom i es poden fer quantitat de negocis i transaccions, és millor que la llotja del Bernaveu, segurament.

Comenten que allà és feien els majors negocis de l'Estat perquè és on es trobava en un espai més informal la gent important del pais. Si els hi facilitem un espai des del quals no s'hagin de moure de casa per interactuar amb els altres i ningú els vegi, no tenen més possibilitats de negoci?? Hi ha gent que no hi fa negocis de gran calibre, però hi fa altre tipus de negoci.
Jo en sóc membre i avui he rebut un mail d'un noi que no conec de res que està recolectant a gent que té per cognom 'Gironès'. Jo no m'hi he apuntat perquè tampoc sóc una fan del facebook, però estic convençuda que hi haurà molta gent que s'hi enganxarà. i ves a saber si no es crearà alguna societat d'això i se'n treurà algun benefici.... Potser m'hi hauria d'haver apuntat...
És increible com a través d'aquesta xarxa es pot posar en contacte tanta gent.
Facebook pot ser una bona eina per moltes empreses o líders polítics ja que pemetrà un contacte bastant proper amb els clients o seguidors d'aquestes empreses i líder polítics. És un mètode que pot ser molt últil per captar l'atenció d'aquesta gent i introduir-los cada vegada més en aquest món interactiu i virtual.
En un món tant competitiu, qualsevol mètode és bo per captar potencials clients i per fidelitzar-los i fer-los teus. Cal estar actualitzat i seguir el dia a dia, si no... sempre vas un pas enrrere i, us ho asseguro, és millor caminar al ritme de la competència o un pas per endavant, no cal ser el primer, però tampoc has de voler ser el tercer. Què tal el segon? que ho provin els altres i tu t'hi enganxes, sense anar tard però sense fer de conillet d'indies.

Si exprimim el cervell...

El mitjà Interent, a banda d' aportar informació, com en els seus inicis, és una font de negoci per moltes de les persones que exprimeixen una miqueta el seu cervell.

Alguns han trobat formes de facilitar serveis a la gent a canvi de que aquests els hi aportin una remuneració econòmica. Un exemple de persona que sap exprimir les idees és Craig Newmark. Aquest noi va fundar una xarxa d'anuncis classificats.

En la seva pàgina es dedicava a posar en contacte a dues persones per tal que es poguessin comprar i vendre diferents coses. La pàgina era ben simple, un seguit de paraules per tal que la gent clickes sobre el producte que l'hi interessava. D'això en va anomenar les craigslist.

En els seus inicis, i com es pot deduir, la remuneració econòmica per el fundador era inexistent, però evidentment, encara que es digui que no, el noi comptava amb tenir-la.

La forma de tenir la remuneració, per no fer-la evident la va demanar als seus usuaris, i el resultat va ser que aquest noi cobres un tant per cent per cada operació de cert valor econòmic.

Sembla ser que el noi no tenia intenció de cobrar als inics, però ja sabem com va el tema (tots som angels fins que ens tornem dimonis).

Us adjunto un link de la craiglist barcelona perquè pogueu veure com funciona i el poc estil que té la pàgina tot i com és d'afectiva. http://barcelona.es.craigslist.es/

El valor afegit d'aquest tipus de pàgines és els vincles que es capaç d'establir entre varies persones que no es coneixen entre si, i conseqüentment, el traspàs d'informació i de dades que es poden trasmetre a través de la xarxa.

Un tema a tenir en compte en comunicació interactiva.

Les primeres pàgines web venien de l'espai?

Ja coneixem la interactivitat i sabem que es aquesta relació entre la màquina i els homes, en la majoria dels casos.
Aquesta relació es pot establir de diverses maneres, però potser una de les més utilitzades és la consulta de les pàgines web, i l'informació que d'aquestes se'n pot extreure. Segurament, molts l'utilitzem cada dia però no ens remuntem als inicis d'aquesta i potser ni ens podem imaginar com va ser la primera pàgina web o potser, simplement no la recordem.
La primera pàgina web va ser creada al 1978 i portava per nom 'The Sourece', la curositat d'aquesta web era que només hi havia noticies i que valia 100€ la connexió i 10€ cada hora que hi estiguessis xaferdejant.
A partir d'aquesta les coses es van anar perfeccionant i finalment, al 1993, Microsoft va publicar la primera pàgina web, una web que sembla que vingués de l'espai i sino, observeu-la...

Què en penseu? Igualeta que les d'ara, eh??

Una petita presentació...

La primera entrada a un lloc sempre és de presentació, la gent et mira, t'observa i tu, volent o sense voler, amb els teus moviments i amb les teves actituds t'estàs presentant. Així doncs, que millor que començar l'entrada a aquest blog amb una petita definició del tema central que ocuparà els kilobytes d'idees que exposarem:

INTERACTIVITAT en el diccionari de la llengua catalana, la definició que trobem és; qualitat d'interactiu.

Aquesta definició ens deixa bastant curts, val més buscar que vol dir INTERACTIU;
- que és concebut a la manera d'un diàleg entre màquina i usuari (o una altra màquina).
- relatiu o pertanyent a la informàtica interactiva o a un procés interactiu.

Ara si que podem entendre una mica més el concepte, si pensem en la primera definició, diàleg entre màquina i usuari, ens adonarem que la majoria de diàlegs que tenim al dia a dia els tenim amb una màquina (ordinador, mòbil, televisió...). I que per tant, conèixer el concepte d'interactivitat no es quelcom que només hagin de conèixer els que treballen amb la informàtica o amb els mitjans de comunicació, sino que ho podem apendre tots. Per tant podem millorar-ne els coneixements amb aquest blog, a través del qual, inconscientment, també estem treballant aquesta interactivitat.