El final d'una temàtica de post que no sé si seguirà

Ja arribem al final... al final d'una etapa de tres mesos en la qual he postejat, com a mínim dues vegades per setmana, sobre temes que tractavem a classe. Sobretot temes d'interactivitat.
Ara ja toca l'últim post amb aquesta temàtica, perquè si segueixo amb el blog obert, dubto que ho faci parlant d'això, segurament paralré d'altres temes, potser més personales, potser més... no sé, més diferents.
En la última classe vam parlar d'usabilitat i, per tant, tocaria parlar en aquest post del tema però és que si ens dediquem a posar la paraula usabilitat a la web, de seguida trobarem la definició i per tant potser seria una mica repetir-nos explicar el que és, el que es pot fer perquè una pàgina sigui usable o no ho sigui o posar algun exemple de pàgines no usables.
Així és que em dedicaré a fer altres coses;
En primer lloc a felcitar en Ganyet que ja ens han explicat que ha sigut pare, de fet, hem vist les fotografies del fill i tot. Una monada, Josep Maria! (diuen que moltes vegades els nens s'assemblen als pares però en aquest cas... ;))
I en segon lloc a posar fi a aquest blog, despedint-me dels professors de l'assignatura, de la gent, que ni que sigui alguna vegada, l'han llegit i... a despedir-me de l'edifici Rambles, que encara que no lligui amb el que estic dient, des d'allà vaig postejar més d'ua vegada i em deixa algun record bonic.
Moltes gràcies.

Atrapalo.com

Fa ja un temps que sembla que la interactivitat amb els usuaris, sigui a través del mitjà que sigui, és un estat fundamental de la publicitat.
Molts anunciants i agències de publicitat busquen dia rere dia noves formes innovadores per a generar aquesta interactivitat.
Està clar que perquè els usuaris interactuin se'ls hi han d'oferir aventatges especials o situacions divertides per tal que aquests s'enganxin.
El mitjà televisió, sembla que manca d'aquesta interactivitat però no per això l'hem de deixar de banda ja que aquesta moltes vegades ens pot servir de plataforma per fer que l'usuari entri a la xarxa i interactui amb la marca o producte, creant així un contacte directe i aconseguint que s'hi senti reconegut o si menys no que en tingui alguna percepció.
Un bon exemple d'utilització de la televisió com a plataforma per fer que els usuaris vagin a la xarxa és el de la companyia atrapalo.com, una campanya que va ser galardonada al Festival el Sol de Sant sebastian.

Davant la crisi, canvis.

Tots som conscients de que la crisi ens segueix i que l'any que ve serà pitjor que aquest, segons els experts del país.

Avui estava llegint la Vanguardia i hi he vist una notícia que m'ha fet parar: 'la prensa gratuita apuesta por internet para superar la crisis'. La veritat és que amb aquests diaris jo no hi havia pensat.

La notícia explicava que aquests tipus de mitjans es financien, com sabem, gràcies a la publicitat i el fet que no hi hagi diners ha fet que moltes empreses retellessin pressupost per la via fàcil, la de la publicitat. Així doncs, aquests diaris han de buscar altres formes de finançament o fins i tot altres formes de negoci i de seguir essent llegits. La via fàcil: Internet.

Aquests dies es celebrarà un congrès on varies persones del sector es posaran en contacte per estudiar noves formes i sembla ser que la plataforma internet tindrà bastant a dir.

Les portes que obre internet són moltes i els costos que comporta són mínims i més mínims serien si les empreses de telefonia no cobressin per l'Internet i la gent es pogués connectar sense haver de pagar, com passa al meu poble. Per què no a la connexió gratuita d'internet? Potser entre tots hauriem d'ajudar als de Google a aquesta lluita, a ells els hi interessa, però a nosaltres també. Si la connexió fos gratuita més gent tindria accés, més contingut es generaria i més sabriem tots plegats, potser fins al punt de poder entre tots parar la crisi... (o potser això tansols ha estat una paranoia meva!)

No és tan fàcil guanyar diners...

Ai, que dura la vida dels estudiants... avui em trobo aquí, davant del blog i pensant que no sé que escriure, que se'm acaben les idees sempre paralant del mateix tema. No seria més fàcil parlar de coses varies? En fi, és el que toca, però el més frustrant és que mentre estic fent això no puc estar treballant i si no estic treballant no tinc ingressos i si no tinc ingressos no podré sortir i si no puc sortir em convertiré en una persona antisocial...aaagggh! prou! prou! prou!

ara em dedicaré a buscar formes de guanyar diners per internet, segur que m'ho posaran ben fàcil.

Faig la prova i al posar al buscador del google 'ganar dinero internet', em surt mé d'una pàgina web que m'ho posa més que fàcil. A canvi de contestar unes enquestes periòdicament m'envien punts que els puc bescanviar per premis. Vaja, això no són diners, però com a mínim tinc alguna cosa.

Altres m'ofereixen participar en sortejos o fins i tot fer apostes.

I tot això... no penseu pas que ho ofereixin a canvi de res, eh! Perquè la vida no és tan simple. A canvi em demanen a cada moment les meves dades. Molts poden pensar que no passa res perquè les tinguin, els hi dono un correu on hi envii tot l'spam i ja està. Però vaya rollo, tu... tenir un correu només per això. Perquè no ens diuen les coses clares? Per què ho pinten tan fàcil això de guanyar calers si en realitat no ho és? Crec que a partir d'aquí ens podem començar a plantejar l'ètica d'algunes d'aquestes pàgines web...

E-màrqueting

Cada dia més les grans empreses, i les no tant grans, utilitzen el correu electrònic i altres eines de la xarxa per a enviar informacions als seus usuaris. Aquesta forma de treballa amb la comunicació i persuadir als nostres consumidors s'anomena E- màrqueting, a simple vista podem pensar que es tan senzill com agafar, posar-nos a la xarxa i crear continguts, però, l' E-màrqueting no és perquè si, i hi ha unes pautes que s'haurien de seguir. A continuació en detallo algunes regles que planteja META GROUP en l'article 'Spam ineffective, but it's here to stay':

-Evitar Spam

-Gestionar els mails rebutjats

-Segmentar les llistes de bases de dades

-Respondre ràpidament les peticions dels usuaris

-Enviar sempre comunicacions valuoses

-No amagar a les perones, cal que sempre hi hagi un lloc on ens puguin trobar físicament o via telefònica

-Capturar altres dades que ens puguin facilitar els pròpis usuaris

-Explotar les comunicacions rutinaries

-Estudiar la base de clients

-Coordinar les campanyes

-Permetre que el client decideixi quins missatges vol rebre i quins no

-Respectar la privacitat de dades

-Explotar el tracte humà

-Premiar els millor comportaments

-Reconèixer els errors

Les tècniques de comunicació semblen simples, però cal tenir-les clares i no oblidar-se de res, sinó el que podria ser una comunicació es convertirà en un fracàs pitjor que si no comuniquèssim.

Hi ha coses que molesten

L'altre dia a classe vam veure una pàgina que feia perodia amb un noi que maltractava, de diverses formes, als banners de qualsevol tipus de publicitat.
Això que en un primer moment fa certa gràcia, hauria de començar a preocupar a la gent del sector de la publicitat digital. La interactivitat amb aquest home (castigador de banners) porta a una pàgina que explica quin tipus de publicitat s'adeqüa a cada un dels targets. Així doncs, podem pensar que, si dirigim el nostre banner al públic que ens interessa, realment aquest el rebrà, el mirarà i tindrà cert impacte sobre ell. Però no sé perquè, tinc la impressió que això no és així. I dic això perquè ni els pròpis estudiants de publicitat podem aguantar la gran quantitat de banners que apareixen en les pàgines d'internet i molt menys els intrussius i per mostra, l'altre dia.
Estavem cercant informació a la xarxa i vam obrir diverses pàgines de diàris virtuals, en cada una d'elles apareixia publicitat intrussiva tansols obrir la pàgina. Quan la vam haver d'obrir per segona vegada ja estavem totes histeritzades! És normal que la gent del pròpi sector s'estressis amb aquest tipus de publicita? No molesta massa? És eficaç o pel contrari crea rebuig cap a l'usuari? Hi ha altres maneres de fer publicitat molt més sutil que potser seria més eficaç. No són més eficaços els banners que estan allà quiets i que si vols els clickes i sinó no? Almenys no et molesten i no els hi agafes mania, no?

Màrqueting viral

Cada dia apreixen innovacions al món. Algunes les coneixem a l'instant, altres les aprenem al cap d'un temps.
El màrqueting viral va ser una gran innovació, un gran sistema per arribar als consumidors sense que aquests es sentissin pressionats per la publicitat. Els casos més coneguts els trobem amb exemples com Amo a Laura o el escón de Zapatero. Però no cal oblidar que aquestes no són les úniques formes de màrqueting viral. Els correus en cadena que rebem o els finals de mail quan els enviem per hotmail, per exemple, també són considerats màrquting viral.
Com el seu nom indica, són com un virus que apareixen sense que tu els busquis.
Produir aquests virals no és màgia d'un dia o inspiració divina sinó que cal seguir un procès acurat per tal d'aconseguir un èxit i no arribar al fracàs.
D'aquesta manera podem definir que els passos a tenir en compte a l'hora de crear un viral han de ser:

-Definir les metes.
-Implementar beneficis segons les mets.
-Estipular el millor canal.
-Determinar el missatge per la campanya.
-Activar sistemes de control.
- I controlar!

És molt important controlar l'impacte que té allò qe estem transmeten i saber si va per bon camí o és millor que ho abortem.

Un exemple de màrqueting viral, potenciant un producte cinematogràfic és el curt 'Lo que tu quieras oir' de Guillermo Zapata, un autor que va penjar el curt a la xarxa perquè tinguès ressò hi ha axonseguit més de 20.000 visites només a youtube, a part de les que va aconseguir a travès d'altres enllaços.
A veure si ara que ja té suport s'anima a presentar-lo a algún festival.